Al blog Veus CCCB, el blog del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, hi publiquen una entrevista de Lucia Calvo a Salvador Cardús sobre la paciència, a rel de la conferència que hi va fer el passat 6 de febrer (2012), dins del cicle “Virtuts”.
«La paciència és la gran virtut revolucionària per ordenar la nostra vida de cada dia».
Continue reading
M’han indignat certes lectures tan agressives com malintencionades sobre el tancament sobtat de Spanair, en el sentit que hom intentava dissimular un fracàs estrictament empresarial “embolicant-se amb la bandera”. La catalana, és clar. O, en la mateixa direcció, les veus que han argumentat que tot el projecte de voler convertir l’aeroport del Prat en un hub intercontinental, era propi dels deliris independentistes d’una part significativa de l’empresariat català. Francament: sostenir que l’acte multitudinari del 22 de març del 2007 a l’iese va ser un festival de l’independentisme empresarial –si no és que el practiquen en la intimitat– sí que és delirant. Imagino que existeixen les cròniques, les actes i algun enregistrament per corroborar-ho…
Una de les cantarelles més habituals emprades per aigualir l’aspiració a la independència és la d’advertir que podria posar en risc la cohesió social del país. Primer s’accepta amb la boca petita que potser sí que la independència és l’única alternativa possible a la decadència social i a la desaparició nacional dels catalans però, immediatament després, s’assenyala el perill de fragmentació de la societat. Una ruptura que, implícitament, fa al·lusió a uns hipotètics ciutadans que tindrien altres lleialtats nacionals.
Editor’s note:“Independència és cada instant, i l’objectiu final. Independència és identitat, i la llibertat per fer allò en què creus. També és poder prendre les pròpies decisions per veure el món tal com ens agrada. Per això, volem fer una declaració a favor de la independència: amb unes perspectives impressionants i uns motius plens de passió”. ¿Són paraules d’Alex Salmond al Parlament escocès? No. ¿Formen part d’un discurs secretament guardat per Artur Mas per portar els catalans a desfer les costures de la Constitució i l’Estatut que ens engavanyen com a nació? Tampoc. És el text de presentació a YouTube d’una recent campanya de publicitat televisiva de la casa Olympus per anunciar els seus nous models de càmera PEN.
