PP i ICV, extrems que es necessiten
És cert que els extrems polítics sembla que es necessitin. I ara en tenim un exemple clar en el discurs electoral que fa el PP en relació a la immigració recent, i com aquest discurs escalfa ICV i l’ajuda a marcar la seva posició. De manera que, darrerament, cada vegada que el PP mou fitxa xenòfoba, ICV mou fitxa xenòfila, que és aquesta actitud ingènua i babau cap a l’estranger, i que ha substituït les antigues idees rousseaunianes del bon salvatge, seguida després pel bon obrer, després pel bon jove, després per la bona dona, encara el bon homosexual i, ara, pel bon immigrant.
A mi, que el PP sigui xenòfob, m’encanta. No tan sols perquè amb una mica de sort s’emportarà els vots de Ciudadanos i els farà desaparèixer del Parlament, sinó perquè això assegura que mai no avancin cap a la centralitat política catalana. Que trobin quatre vots desesperats per les dificultats de viure enmig del desordre convivencial i urbanístic de determinats barris, passi. El greu seria que un dia el PP es civilitzés i tingues líders creïbles. Prefereixo mil vegades, per entendre’ns, el PP de la Sánchez-Camacho que el PP del Piqué. I si estigués vinculat a un partit polític, encara m’encantaria més.
Per tant, no entenc que se li censuri la seva orientació xenòfoba. Es pot criticar la xenofòbia, i s’ha de fer, però no té sentit irritar-se pel fet que el PP en sigui, i afirmar, com ha fet Herrera, que no és acceptable ni tolerable que el PP en sigui. En democràcia, cal que qui sigui xenòfob ho digui, i més val que els ciutadans que en són, sàpiguen on dirigir els seus sentiments polítics. Si alguna cosa fa bona la democràcia, és que ventila els ambients més pútrids.
Tampoc no puc entendre que es vulgui “aïllar” el racisme i l’odi, per dir-ho com ICV, i a vegades com ERC. La pretensió és estúpida per inútil. Què pot voler dir “aïllar l’odi”? s cert que hi ha hagut estratègies d’aïllament de determinats partits i líders -no de l’odi-, aquí i a Europa. El remei sempre ha estat pitjor que la malaltia. Tu aïlles un problema, un discurs, i immediatament el fas créixer. L’odi, si hi ha algun medi que l’engreixi, és en la foscor i els espais socials resclosits. Recordeu què va passar amb PxC a Vic, després de fer-los un “cordó sanitari” durant quatre anys!
Si jo fos d’ICV miraria de reflexionar sobre perquè el PP els és tan útil i necessari. I tan complementari, és clar.
