No sé si el lector coincidirà en la meva apreciació, però m’ha semblat que en aquestes eleccions, de manera molt generalitzada, s’incorporava un nou qualificatiu -potser per ser precisos n’hauríem de dir un desqualificatiu– a l’argot propi del combat polític: l’anglicisme freaky. Així, hi ha hagut opcions polítiques que han estat menystingudes sense gaire més arguments que el de considerar que l’organització o el seu líder eren uns friquis.