De la independència possible a la inevitable
El web Cerdanyola.info (El diari digital de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès) noticiava la conferència de Salvador Cardús del passat 24 de maig (2012):
El periodista, sociòleg, escriptor i doctor en economia, Salvador Cardús, destacava ahir al Centre Cívic Bellaterra que la independència és una fita històrica que, segons ell, no té marxa enrera i que arriba després de tot un seguit d’esdeveniments de caire polític i social pels quals ha arribat l’hora que els catalans decideixin el seu propi destí.
ESCOLTA L’AUDIO següent, clicant sobre el text: Salvador Cardús. La magnitud de l’ambició ens senyalarà la magnitud de les dificultats
Segons SalvadorCardús, aquesta ja no és una expectativa només d’uns pocs convençuts, sinó que s’ha anat estenent arreu del país, i ara s’ha arribat a un punt d’inflexió, fonamentalment per tot el procès de discussió de l’Estatut del 2006. Un procés que va portar la convicció que la Constitució no era un camí obert, sinó “una ratera política per als catalans”, tal com, assegura, es va poder comprovar després amb la sentència del Tribunal Constitucional.
Per a Cardús, un dels moments claus en què es va adonar que l’Estatut no era el camí adient per a Catalunya es va produir quan al desembre de 2006 el govern de Madrid va imposar una hora més de castellà a les escoles catalanes. Per al ponent, tot una demostració de que la suposada autonomia catalana quedava “esmicolada i en entredit”.
Des de 2006 fins ara, el socòleg afirma que el procès de convicció de que s’ha d’anar cap a la independència “s’ha anat accelerant de tal manera que no som conscients del gran recorregut que s’ha fet”. Bona prova d’això, comenta, és l’aparició de noves organitzacions independentistes amb un perfil més plural i diferent al tradicional, com ara Sobirania i Justícia, la qual aplega gent gran, acomodada i de nom i que en poc temps ha arribat a la xifra de 3.000 associats.
Un altre fet destacat són també les adhesions particulars -per exemple d’empresaris, intel.lectuals i polítics- algunes d’elles “veritables sorpreses per venir d’ambients més aviat federalistes” o de persones de l’entorn del PSC que considera en principi “poc sensibles” al moviment independentista, com ara l’actual conseller de Cultura Ferran Mascarell o l’escriptor i exdirector del CCCB, Josep Ramoneda.
Pel que fa a les consultes populars, Cardús creu que no hi ha cap experiència similar a tot Europa de capacitat de movilització tan intensa i extensa, com la que es va donar durant els anys 2009-2010.
Davant aquesta situació, Cardús creu que, malgrat que el futur no serà fàcil, Catalunya té endavant “el més gran i ambiciós desafiament que pot tenir un pais, i pel qual tots, ciutadans i polítics han d’estar preparats”.
Segons el sociòleg, ni Europa ni Espanya seran els principals problemes, sinó que el principal escull que es trobarà en aquest camí, “som nosaltres mateixos”.
Pot llegir la notícia al web Cerdanyola.info, clicant aquí.