• [Article anterior: Tres mesos abans · Articles posteriors: El dia més esperat · Els dies posteriors · Al cap de cinc anys]

Les últimes setmanes s’havia rumorejat amb insistència que el president acabaria convocant eleccions de manera immediata. La intervenció suaud’Espanya per Europa -per salvar-la d’aquell ridícul sentit de l’honor tan castís- havia deixat el govern català sense interlocució. ¿Amb qui havia de negociar, amb els homes de negre enviats per Brussel·les? Per tant, tampoc no era estrany el silenci total del govern espanyol a la proposta de pacte fiscal, que contrastava amb la permanent cridòria mediàtica contra les pretensions “insolidàries” dels catalans. Això sí, els aparells de l’Estat funcionaven com un rellotge i seguien rampinyant competències.