[Articles anteriors: Presumpció d’indecència · Sobreactuar i sobreinterpretar / Article posterior: I això, qui ho paga?]

S’ha dit molt sovint que la nostra cultura política té molt poc “sentit institucional”. És cert. Ens costa molt entendre quin és el valor d’una cerimònia oficial, saber quin és el paper dels símbols en un ritual polític o aprendre a escoltar com cal l’himne nacional. Però aquesta ineptitud no és específica de la cultura política. Segons el meu parer, tenim un tarannà entre poc amant dels formulismes i obertament irreverent davant de qualsevol ordre jeràrquic, i aquesta disposició es fa extensiva a tots els àmbits de la vida social. Entre els catalans hi predomina una concepció rousseauniana molt simple de la condició humana, que afavoreix una sistemàtica desconfiança cap a l’organització social, que sempre trobem culpable de la pèrdua d’una innocència i una bondat originals.