Societat covarda
No crec que es puguin identificar automàticament les grans mostres de rebuig als recents assassinats a París pel fanatisme gihadista amb la defensa radical i sincera de la llibertat d’expressió, encara que moltes persones exhibissin el famós “Je suis Charlie Hebdo” en solidaritat amb els membres de la redacció de la revista. Una cosa és condemnar un acte criminal i exorcitzar-ne la por a través d’un ritu social, i una altra de molt diferent és exercir la pròpia llibertat d’expressió i defensar la dels altres.
Ho dic, en primer lloc, no pas per acusar ningú d’hipocresia, sinó per posar les coses al seu lloc. Molts dels alts dirigents que assistiren a la manifestació de l’11 de gener a París no hi van anar pas a reivindicar una llibertat d’expressió de la qual precisament demostren cada dia que són uns mals sentinelles, sinó per condemnar uns atacs terroristes dels quals sí que se senten víctimes directes o potencials………………….
