Coses de les enquestes

Una de les gràcies de les enquestes és que, com del porc, tot s’aprofita. O més ben dit, tothom en treu profit… per allò que més li convé. Ara mateix, de l’Enquesta sobre el Context Polític del CEO, presentada aquest divendres 23 febrer, hom ha corregut a fer notar que els qui diuen que volen una Catalunya independent han baixat fins al 40,8 per cent, i els contraris, els que la volen dependent o colonitzada, han pujat fins al 53,9 per cent. Per ser exactes caldria aplicar-hi el marge d’error i veure entre quins valors màxim i mínim se situen aquests percentatges. Però és cert que s’ha invertit l’ordre respecte dels resultats d’octubre de 2017, i que tornen a ser molt propers als del juny de 2017. És a dir, segons el meu modest punt de vista, allò que es veu és que existeix una base d’un 40 per cent a cada banda extraordinàriament estable –vista la turbulència del moment-, i alhora, que només hi ha un 10 per cent d’opinió molt voluble que trontolla en funció de les circumstàncies.

El meu tradicional escepticisme -no tant amb les enquestes com en l’opinió dels qui les responen-, com a divertimento, em sol portar a buscar inconsistències en les opinions que s’hi manifesten. Així, no deixa de tenir la seva gràcia que hi trobem que un 3,1 per cent dels qui (diuen que) van votar C’s i un 10,5 dels qui (diuen que) van votar el PP, també volen que Catalunya esdevingui un Estat independent. I també un 3,6 per cent dels votants del PSC i un 23 per cent dels de Catalunya en Comú.

També demanaria una exegesi profunda -quasi teològica- que fins a un 35,9 per cent dels enquestats diguin que caldria buscar un acord bilateral amb l’Estat espanyol, per bé que un 75,1 per cent ho creuen poc o gens possible. També em sembla interessant –encara que el ministre portaveu Íñigo Méndez de Vigo y Montojo no ho hagi comentat a la roda de premsa- que ara mateix el 45 per cent dels catalans votaríen “no” a la Constitució espanyola, i només un 34,8 votarien “sí”. O que els enquestats que confien en els polítics catalans arriba a un 51,6 per cent, mentre que la seva confiança en els polítics espanyols sigui del 21,8 per cent, gairebé 30 punts per sota. I és que al ministre Íñigo Méndez de Vigo y Montojo no li han fet falta enquestes per qualificar els polítics catalans de “esperpèntics”…

Per acabar, hi ha una dada enigmàtica que potser explica algunes de les coses que ara mateix estan passant a Catalunya. Quan es pregunta sobre els diversos models de relació entre Catalunya i Espanya –una regió, una comunitat autònoma, un Estat en una Espanya federal o un Estat independent-, un 79,5 dels enquestats que (diu que) van votar Junts per Catalunya, vol un Estat independent, mentre un 14,6 voldria un Estat dins una Espanya federal i un 4 per cent, una comunitat autònoma. “Aquí es fa notar la crosta autonomista del PDECat”, es precipitarien alguns tertulians. Però, com és que entre els que (diuen que) van votar ERC, “només” volen un Estat independent un 70,8 per cent -deu punts per sota dels de JxC-, mentre a un 17,4 ja els estaria bé un estat en una Espanya federal i a un 10 per cent, una comunitat autònoma? A veure si els “valleinclanesos”, que diria Méndez de Vigo y Montojo, no són els polítics catalans, sinó electors independentistes?