Intimitat en temps extravertits
Fa poc, en una entrevista televisiva a peu de carrer sobre la futura instal·lació de càmeres de vigilància en un passeig, un jove se’n queixava amb indignació impostada: “No trobo acceptable que es pugui espiar si estic fent un petó a la meva noia!”. La protesta del xicot era contradictòria: com podia ser que sentís envaïda la seva intimitat si era ell qui exposava el petó a la mirada del carrer? Aquest tipus d’indignació retòrica em va fer pensar que, més que no pas ser davant d’un problema d’invasió de la intimitat com plantejava el periodista, som davant d’un canvi profund en la manera de concebre-la. I no parlo només de càmeres de vigilància sinó de tot aquest enrenou tan exagerat que estem fent sobre la circulació de dades personals a través de les xarxes…..
