Les èlits emergents a Catalunya són independentistes

Entrevista al diari digital Catalunya Oberta

Salvador Cardús (Terrassa, 1954) és periodista, escriptor, professor de Sociologia a la UB i una de les veus més fortes i consistents de l’independentisme català. És col·laborador de La Vanguardia, l’Avui i molts altres mitjans. Com a sociòleg, està molt atent a l’actual efervescència de l’independentisme, i fa un oracle de futur: en dos anys, les noves elits catalanes, que són majoritàriament independentistes, crearan un projecte sobiranista nou, més seriós, coherent i constructiu que l’actual.

Vostè és un referent de l’independentisme des de fa molts anys. Pot valorar-me com ha evolucionat, agafant com a referència els anys 1990, 2003 i 2010?

– Els anys de la dècada del 1990 són els del pas cap a allò que Ramon Barnils va anomenar l’independentisme tranquil. Es tractava de trobar una via política presentable, sobre tot a través d’ERC, portar-lo cap a la política i fer-lo homologable. Això, Esquerra ho va fer bé. El 2003 i 2004 es va viure un moment de confusió, una exacerbació causada per quatre anys d’Aznar sobre la política catalana. Va provocar una escuma independentista que en realitat era la suma de moltes altres coses: rebuig al PP, ganes de regeneració, independentisme, etcètera. Tot plegat va ser molta bromera, que hauria pogut quallar en alguna realitat sòlida, si se n’hagués fet una altra mena de gestió. Per això es va anar esfumant en eleccions següents, on es van arribar a perdre fins a 450.000 vots independentistes. I avui, el 2010…
(Vegeu l’entrevista sencera aquí).