Veig venir que l’any 2012 serà veritablement determinant per al futur polític de Catalunya. El desafiament que representa la majoria absoluta del PP a Espanya, però amb un estat econòmicament feble per a no dir ruïnós, indefectiblement, ens portarà d’una banda a una enorme tensió política abans d’arribar l’estiu. Tanmateix, d’una altra, serà la gran oportunitat per a respondre-hi amb el coratge que ha faltat al país –i particularment als governs anteriors- quan l’estat també passava moments delicats. S’ha acabat allò d’anar a salvar Espanya per fer mèrits que, després, mai no han estat reconeguts.

Totes les cròniques del discurs de Nadal d’Artur Mas coincideixen a destacar la voluntat del president d’afegir “relat” als sacrificis que s’imposen als catalans. És a dir, més enllà de si el Govern ja fa el que creu que ha de fer, finalment s’ha entès que tan important és tenir el valor de dir la veritat i d’actuar en conseqüència, com saber donar sentit i horitzó als sacrificis que hi van afegits. I per bé que en certs ambients emprenedors la gosadia de prendre decisions ja és vista per ella mateixa com a plena de sentit, la majoria dels mortals -sobretot si es tracta dels que finalment hem de fer més esforç per empènyer el carro- no en tenim prou sabent que cal sortir del fangar sinó que ens cal una promesa de país per seguir endavant.