Això només és el principi

És el de sempre: si els resultats d’una enquesta d’opinió afavoreixen el teu programa polític, te les creus, les difons i en cantes les excel•lències. Si discuteixen els teus interessos, és qüestió de fer córrer la brama de la manipulació i buscar mil maneres relativitzar-ne el valor. Això és el que ha passat amb els resultats del Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió, que ha fet saber que més de la meitat de catalans responen que votarien “sí” a un hipotètic referèndum sobre la independència de Catalunya, i que només un 21 per cent votarien “no”: el “sí” (2,5 vegades més), guanya per golejada al “no”.

De fet, aquests resultats confirmen amb més qualitat tècnica les xifres que el gener pasat ja va donar el Baròmetre d’El Periódico, que atribuïa un 53,6 per cent al “sí” i un 32 al “no”. La novetat –tot i que no es poden comparar estrictament dos estudis fets amb mostres i tècniques diferents- seria la reducció important dels “no”. I, comparant amb el Baròmetre anterior del CEO –això ja té més sentit, l’interessant és el notable progrés en tres mesos del “sí” i la reducció dels “no”. Però, més enllà de percentatges precisos sempre sotmesos a marges d’errors tècnics i en els quals no hauríem de quedar atrapats, el més rellevant és la progressió constant i fins i tot accelerada de l’opció a favor de la Catalunya independent. Les dades són inapel•lables.

Les crítiques als resultats del CEO han vingut, com deia, dels que senten la incomoditat del fracàs del seu programa polític. El Mundo, que es dedica a fer política i, sobretot, a orientar la del PP, ha parlat de manipulació sense tenir-ne cap prova. I el director de la franquícia catalana, s’ha afegit a les directrius del comitè central… vull dir, de la redacció central del diari, intentant aigualir la gravetat de l’acusació no pas disculpant-se’n, sinó desqualificant totes les enquestes en general. Molt bé. Esperarem la primera enquesta que publiquin ells per fer-ne la valoració pertinent… També m’ha xocat que el director d’El Periódico –el que havia publicat una enquesta amb resultats semblants- posés en dubte l’enquesta per contrast amb els coets llançats en ocasió de la victòria de la Roja. Aquesta és una novetat metodològica en el camp de la sociologia: una enquesta telefònica a una mostra representativa amb preguntes i respostes, contra una enquesta auditiva, interpretant la significació i la sonoritat del petard. La ciencia sociològica progressa que és una barbaritat…

Durant anys i anys, hem hagut de veure desqualificat el projecte sobiranista perquè les enquestes no li donaven la majoria. I no hem dit pas que les enquestes mentissin. Simplement, volia dir que encara érem pocs. I, és clar, que les preguntes quedaven condicionades, inevitablement, pel marc interpretatiu des del qual es formulaven. Però ara només han canviat els resultats. Les preguntes són les de sempre. El marc normatiu, el frame des d’on es fan, és exactament el mateix. Les mostres i les tècniques d’interrogació, idèntiques. Per tant, a igualtat de condicions, els sobiranistes ara ja som majoria. I el salt l’hem fet sense el suport dels grans grups mediàtics que actuen sobre les grans audiències, que això és el que els pica més. I l’hem fet sense un lideratge polític clar. Que es preparin, doncs, per quan això vagi de veres.