“UNA CAMPANYA PER LA HISTÒRIA – Alguns articulistes de La Vanguardia fan balanç de la campanya electoral i fixen els reptes polítics després de la cita d’avui a les urnes.” Per Fernando Ónega, Juan José López Burniol, Josep Cuní, Pilar Rahola, Josep Maria Sòria, Jordi Basté, David González i Salvador Cardús.
——
UNA ELECCIÓ, MOLTES CAMPANYES. Salvador Cardús.
De quina campanya hem de parlar? A Catalunya, la dels partits, propagandística, no ha ofert grans novetats. Fonamentalment, mítings de reafirmació de la pròpia clientela amb una participació més àmplia que mai, debats en diversos formats per jugar al gat i la rata i més contenció en els anuncis de pagament per als indecisos –temps de crisi obliguen–, sempre d’eficàcia incerta. La campanya als mitjans de comunicació catalans, millor que en ocasions anteriors, ha guanyat en propostes informatives originals, més presència de la veu de ciutadans corrents i més esforços de documentació. Tanmateix, allà on hi ha hagut més novetat, més intensitat i passió, més participació, ha estat al carrer. És impossible de mesurar, però asseguraria que mai tanta gent havia parlat tant i en tants llocs de política, i de les eleccions en particular. I quan dic carrer, no oblido la xarxa, on s’han prodigat intervencions veritablement creatives i eficaces. La tensió al carrer ha superat la campanya formal, i això afegeix indefinició a qualsevol pronòstic.
