La independència és una aspiració sintetitzada en un crit. Per això és tan fàcil menystenir-la quan la confrontem a un Estat que és capaç d’activar tots els atributs dels quals està dotat. David i Goliat fan curt a l’hora de voler comparar la desigualtat entre l’afany d’autogovern d’uns i l’opulència de poder dels altres. Diguem-ho d’una altra manera. La independència és una ambició –en el millor dels casos, un bon projecte escrit sobre un paper–, i està empesa per una esperança popular sempre exposada al desànim i liderada per persones en qui cal confiar sense garanties. Projecte, esperança, confiança…, quina feblesa tan gran davant l’acció d’unes sòlides estructures de poder, capaces de fabricar realitats i de protegir els governants del seu propi descrèdit!