Ara és temps de confiança
La rotunditat de la victòria de CiU li confereix una legitimitat democràtica que obliga a respectar la seva capacitat de decisió i acció, mentre es mogui ens els paràmetres d’allò que va prometre i de les expectatives que va crear. Qualsevol crítica a CiU, doncs, mereix una enorme prudència. I no m’agraden certes precipitacions crítiques, com les que confonen el missatge de cap d’any, que necessàriament ha de tenir un to general i apel·lar a les grans virtuts que ens faran falta els propers mesos, amb un programa detallat de govern, com si ja fóssim al discurs sobre l’estat de la nació. Que el govern treballi, i que ho faci segons l’encàrrec que ha rebut, i no pas segons allò que d’altres, en la comoditat de la crítica política, puguem desitjar.
Com és públic o notori, no sóc dels que esperen la independència per a finals de mes, però tampoc dels que volen ajornar indefinidament la qüestió, amb l’excusa d’un “ara no toca” que al qual sempre es podrà recórrer. I això, és clar, fa que el compromís nacional d’aquest govern i la seva promesa transició cap a un punt indefinit en l’horitzó, no satisfacin completament les meves aspiracions. Ara bé, entenc perfectament que, ara com ara, els catalans han determinat, democràticament, altres urgències. I, dels resultats, prenc nota que és l’independentisme qui ha de fer la feina necessària per tal que una majoria de catalans consideri que la seva emancipació nacional és la seva propera urgència. L’única crítica possible al govern, per aquesta banda, s’hauria de produir en la mesura que en el futur defugís el seu compromís d’aspirar a una Catalunya sense límits, per exemple, amb acords de govern inacceptables amb els que posen sistemàticament pals a les rodes del nostre progrés material i nacional. Entendré que no vulgui córrer, però no ens faci maniobres dilatòries o que ens entretingui inútilment.
Atenent aquestes dues premisses, confesso que tinc una més que raonable confiança en allò que ens espera per a aquest i els propers anys. Primer, perquè veig aquest govern capaç de ser fidel als seus compromisos. No ho tindrà gens fàcil, perquè hi haurà qui no entendrà quins és l’alt valor d’una victòria democràtica, que legitima els governs a prendre les decisions que la ciutadania ha considerat d’interès general per sobre de les resistències gremials i particulars. Però em refio de la tenacitat del president. I segon, miro el futur amb esperança perquè crec que l’independentisme, de moment més fora que dins del Parlament, trobarà les formes de treball adequades per seguir incorporant més catalans a aquest projecte polític, fins aconseguir que coincideixi amb el d’una gran majoria parlamentària.
Ens esperen anys políticament extraordinaris.
