El cul-de-sac a què ens ha abocat l’actual Estatut, tancant tota perspectiva de progrés nacional, cada setmana té la seva nova expressió política. En uns casos, amb arguments per abandonar definitivament el fangar, i en d’altres, amb respostes resignades a una situació que hom ja no es veu capaç de transformar. I el més interessant del cas és que aquests dos tipus de reaccions, una de combativa i l’altra derrotada, es donen no pas entre forces polítiques distintes, sinó en un mateix partit. El darrer cas de què he pres nota s’ha produït a ICV, per bé que la seva transcendència hagi estat mínima.
Continue reading
