Sembla paradoxal, per no dir ridícul, que un govern que -fent de la necessitat virtut- va començar proclamant que basaria tota la seva força en els fets i no en les paraules, o en una pluja fina que no volia grans declaracions de principis, sinó feina discreta però eficaç, acabi els seus dies considerant que no s’ha sabut explicar prou bé. O, encara, anant una mica més lluny, que plori la manca de “complicitat” dels mitjans de comunicació amb el govern. Què es pensaven? Des del primer dia, tothom a qui el partidisme no entelava la mirada va entendre que l’aversió declarada a les paraules i als grans objectius d’aquest segon govern de coalició era la conseqüència lògica de la voluntat d’evitar la controvèrsia interna que tant de mal havia fet al primer tripartit.
Continue reading
