Sóc un moderat. Fins i tot, radicalment moderat. I no tan sols un moderat que aspira a la independència de Catalunya, sinó que considera la independència com l’expressió d’una via moderada cap a la resolució d’un llarg desencontre que no ha trobat un encaix satisfactori en cap circumstància històrica. I com que, tal com deia Einstein, un problema que no troba solució delata que està mal plantejat, més que no pas insistir en una solució que s’ha demostrat impossible, el que cal és formular el problema d’una altra manera. La independència, doncs, és aquesta altra manera de poder trobar una bona solució a una vella aspiració: la de relacionar-nos amb Espanya en igualtat de dignitat per, efectivament, poder bastir tants ponts com faci falta. Molts més que no pas ara.