Confesso la meva desolació davant de la sacralització generalitzada de l’informe PISA cada vegada que n’apareixen resultats. Una sacralització, és clar, paral·lela a la interpretació simplista que se’n fa. Tant és que la majoria d’experts a qui es demana opinió relativitzin PISA. Inevitablement, la seducció d’un rànquing i, sobretot, d’un suspens fa embogir els titulars periodístics. És cert que a mida que passen els dies s’asserena la reflexió. Però mai no acabes de trobar cap observació sobre la metodologia emprada, com si els índexs emergissin directament de la realitat escolar i no de la seva manipulació. És la gran capacitat dels números de simular rigor, la mateixa força que tenen per mentir. Tampoc gairebé mai no s’indica res sobre els costos d’aquestes proves, la solvència de l’empresa que els fa o els interessos econòmics de les multinacionals que s’inventen els rànquings i les auditories de qualitat.