Pot semblar ociós, si no absurd, aprofitar el dia de Nadal per preguntar-se per què aquesta festa manté tanta força social i una identitat pròpia en una societat que és capaç de fondre-ho tot en un magma caòtic. I he dit fondre, per bé que, per seguir les metàfores socials de moda, potser la pregunta –adreçada al senyor Bauman– hauria de ser: com és que encara no hem liquat el Nadal? Certament, la pregunta té sentit si estem d’acord que Nadal és gairebé la darrera festa autèntica del calendari festiu actual. Però si se m’accepta la premissa que Nadal, més enllà de com el farceixi cadascú, manté un sentit propi que el fa únic, llavors la resposta esdevé interessant per conèixer millor la societat en què vivim.
Continue reading